El matrimoni Arnolfini

Infotaula d'obra artísticaEl matrimoni Arnolfini
Portret van Giovanni Arnolfini en zijn vrouw (neerlandès) Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJan van Eyck
Creació1434
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPrimitius flamencs Modifica el valor a Wikidata
Mida82 (Alçada) × 60 (Amplada) cm
Propietat deMargarida d'Àustria (1516–1530)
Maria d'Habsburg (1530–1558)
Felip II de Castella (1558–1598)
James Hay (en) Tradueix (1813–1828)
National Gallery de Londres (1842–)
Carles II de Castella (valor desconegut–1700)
Diego de Guevara (en) Tradueix (valor desconegut–1516) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióNational Gallery de Londres, Londres
Catalogació
Número d'inventariNG186 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament. Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina és la imatge que presenta el quadre; la tesi dominant durant molt de temps, introduïda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sosté que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor.[1] Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual és que la teoria de Panofsky és difícilment sostenible.

En qualsevol cas, la pintura, que es troba des del 1842 a la National Gallery de Londres, és considerada com una de les obres més notables de Van Eyck. És un dels primers retrats de tema no hagiogràfic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista. La parella apareix dreta, a la seva cambra; l'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges resulta teatral i cerimoniós, pràcticament hieràtic; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flegmàtiques una certa comicitat, tot i que els molts que interpreten la representació d'un casament atribueixen el seu aire pompós a aquest fet.[2]

  1. Panofsky, Erwin (1934) pàg. 112-127
  2. Historia Universal del Arte (2004) pàg.750-751

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search