El matrimoni Arnolfini

Aquest article tracta sobre el quadre. Si cerqueu la cançó amb el mateix nom, vegeu «Espècies per catalogar#El matrimoni Arnolfini».

El matrimoni Arnolfini

Portret van Giovanni Arnolfini en zijn vrouw (neerlandès)
Tipus	pintura
Creador	Jan van Eyck
Creació	1434
Mètode de fabricació	pintura a l'oli
Gènere	retrat
Moviment	Primitius flamencs
Mida	82 () × 60 () cm
Propietat de	Margarida d'Àustria (1516–1530) Maria d'Habsburg (1530–1558) Felip II de Castella (1558–1598) James Hay (en) (1813–1828) National Gallery de Londres (1842–) Carles II de Castella (valor desconegut–1700) Diego de Guevara (en) (valor desconegut–1516)
Col·lecció	National Gallery de Londres, Londres
Catalogació
Número d'inventari	NG186
Catàleg	A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(47) Les pintures més famoses del món:(2) 100 great paintings : Duccio to Picasso : European paintings from the 14th to the 20th century:(23) Early Netherlandish painting Vol. I The van Eycks—Petrus Christus (en) :(20)

El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament. Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina és la imatge que presenta el quadre; la tesi dominant durant molt de temps, introduïda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sosté que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor.^[1] Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual és que la teoria de Panofsky és difícilment sostenible.

En qualsevol cas, la pintura, que es troba des del 1842 a la National Gallery de Londres, és considerada com una de les obres més notables de Van Eyck. És un dels primers retrats de tema no hagiogràfic que es conserven i, a la vegada, una escena costumista. La parella apareix dreta, a la seva cambra; l'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges resulta teatral i cerimoniós, pràcticament hieràtic; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flegmàtiques una certa comicitat, tot i que els molts que interpreten la representació d'un casament atribueixen el seu aire pompós a aquest fet.^[2]